1. |
ORDRE CANNIBAL
02:47
|
|
||
Benvinguts al capitalisme,
on la competència portarà la riquesa
i on ningú mor de fam,
perquè si aquí algú mor de fam
és un assassinat, premeditat i perpetrat
pels terratinents del menjar.
Vivim en un ordre criminal i caníbal
on petites oligarquies del capital
decideixen de forma legal
qui ha de morir de fam.
Sota la moda del ecologisme
ara cremarem tones de menjar
per fer agrocombustible.
Com taurons tigre darrera la sang,
els especuladors d'aliments
detecten les seves víctimes
a desenes de milers de quilòmetres
i des de la borsa són capaços d'aniquilar.
A l'especulador no li importa
comprar terra, llavor, adob o aliment,
perquè menjar no pretén,
sinó fer beneficis a càrrec d'altres vides
explotant als morts de fam...
El joc fanàtic i egòlatra d'uns pocs
és la vida o la mort de molts.
La lluita no consisteix en socórrer els pobres,
sinó en abolir la misèria
i per fer-ho cal eradicar la usura
per fer-ho cal destruir els qui la provoquen!
|
||||
2. |
I UNA MICA MES
02:55
|
|
||
Així si, i una mica mes tampoc passa res,
bull la xarxa i crema el carrer.
Si d'això en dieu violència
és que encara no heu entès res.
La ràbia està més que continguda
i hem mantingut les formes
per respecte a un sistema
que hem cregut reciclable.
Però mica en mica anem consolidant el rebuig
en la forma i el contingut.
15 de juny, milers de persones aturant un parlament de retallades, entre escortes i helicòpters.
Baixen del cel sentint-se intocables
la lluita no està exempta de batalles
us pagarem amb una moneda devaluada
a cops d'esprai, de crits al buit.
Però mica en mica anem consolidant el rebuig
en la forma i el contingut.
Tota una quimera que feu creure il·lustrada,
basada en privilegis absurds,
el carrer no espera eternament,
la desobediència es transforma en acció.
Avui és el dia de la ressaca infinita
ens haureu torturat amb tots els mitjans.
Avui és el dia de la ressaca infinita
sortirem al carrer com marginats.
|
||||
3. |
UNA NIT PER ANYS
02:11
|
|
||
Tot començà una matinada, on volíeu mostrar el vostre desencís amb aquesta societat
Banquers, empresaris i polítics sou culpables de la nostre misèria, de la nostre precarietat.
Llums blaus ens perseguien, no paràvem de córrer per la ciutat
el cor s'accelerava i mica en mica ens van anar envoltant
manilles quatre hòsties i cap a dins al cotxe
aquesta és la seva misèria, la seva realitat.
Burocràcia, judicis i advocats,
mil armes que usen a la teva contra per fer-te ensorrar
webs absurdes, denuncia ciutadana
amb l'objectiu de fer-nos claudicar.
Però el pitjor no sols recau en tu,
també ens els teus amics, amigues, família i companys
que deixen la seva vida habitual,
per poder-te visitar.
I aquesta és una nit que durarà molts anys
la vostre resposta en empeny a lluitar
perquè sabem que us fem mal
i seguirem fins al final.
|
||||
4. |
PALESTINA
02:56
|
|
||
Llevar-nos en una casa hospitalària,
acollides per gent amable,
Hebron, més de cent mil habitants,
vides quotidianes, somriures i
mirades estranyes de petites i grans.
Però de cop xoca la visió
la presencia de soldats al terrats,
sembla que protegeixen als nous colons
que van penetrant dins la ciutat,
s'instal·len al mig del barri vell
amb una clara intenció:
expulsar-ne mica en mica a la població.
És la cara quotidiana del sionisme,
emparat per un fanatisme religiós,
per interessos geoestratègics,
és pur colonialisme en expansió.
Utilitza grans murs de formigó,
tropes de xoc que hostiguen contínuament,
formades en una societat civil/militar
que sembla anular qualsevol sentiment
de sentit comú i agermanament,
per mantenir un sistema d'apartheid
en una terra militaritzada.
I sembla que mai en te prou,
tal i com anuncia l'ultima trucada
informant de l'inici dels bombardeigs
a la franja de Gaza.
És el motiu que trenca la calma sempre tensada
i amb els vailets als carrers salta la primera pedrada.
Molta gent surt de casa
a presenciar el combat desigual
entre joves llençant pedres
i algun que d'altre còctel molotov
contra un destacament de l'exercit
equipat i preparat,
que amb bombes de gas
i potser algun altre tipus de dispar.
La tensió del moment,
entre el malestar del gas
no permet pausa i reflexió,
sols conté rabia i indignació
per les noticies del bombardeig
i aquella directa relació
de la convivència diària
entre gent senzilla que aspira a viure.
El dia passa i l'endemà:
mes de 200 morts a Gaza
i a Cisjordania vaga general.
Explicar i comprendre un conflicte
pot esser complicat i sovint agosarat,
però percebre una injustícia
a través de l'estat d'Israel,
encara que em duri la impressió
de ser un ser minúscul
en l'existència i en la comprensió,
em sembla prou clara
com per aixecar-se decididament
contra aquesta clara injustícia.
Arnau Manresa.
|
||||
5. |
MENTRE SOMIEM
03:03
|
|
||
Avantpassats enterrats
per la dignitat sepultats,
profanats, trepitjats caient en l'oblid
demà perdrem el que avui ni tenim,
respecte perdut al que fou batallat.
Valorant un passat de lluita i de combat,
trobant l'arrel que impulsa el present,
sentint frustració i guardant el rancor.
Dies i hores d'esforç en confrontació constant
esgarrapant drets i conquerint espais,
la negació com a afirmació
i necessitat real de viure.
Anys d'avenç i victòries urgents
treien infants del treball,
trobant dignitat a contracorrent.
La memòria oblidada, dels drets congelats
retornant al passat,
reproduint normes aparentment adormides.
A cops de mall, la fissura.
A cops de mall, mentre somiem.
A cops de mall, eixamplem-la.
A cops de mall, sense cura.
A cops de mall, cada cop més.
A cops de mall, cega i muda.
Riu avall com raiers
ens arrosseguem amb escreix
tinguem el puny prop de l'eina
perquè la corrent trobi resistència.
La corrent com la tempesta
ens fa hivernar sota el setge
sense oblidar coherència.
A cops de mall, la fissura.
A cops de mall, mentre somiem.
A cops de mall, eixamplem-la .
A cops de mall, sense cura.
A cops de mall, cada cop més.
A cops de mall, cega i muda.
|
||||
6. |
TARANTA
03:26
|
|
||
Los capataces del muelle
están haciendo una romana
para pesar los dineros
que toditas las semanas
les roban a los pobres mineros.
Y a la mina no voy más
consiento estar parado
porque hay un capataz
que conmigo la a tomado
y no me deja respirar.
La salud de los mineros
se cambia por los metales
del metal sale el dinero
motivo de tantos males
en este mundo embustero.
Tengo un hermano más chico
no quiero que sea minero
que con pala i pico
aunque se gana de minero
nadie se pue poner rico.
Dime que llevas en el carro
que despacio tú caminas
llevo a mi pobre hermano
que un barreno en la mina
le ha cogio las dos manos.
Da la vida el buen minero
cortando plomo del tajo
mientras lleva la barrena
cantando va por lo bajo
qué mala suerte me espera.
Textos extrets de varies tarantes (cant popular andalús)
|
||||
7. |
ANARQUIA ECONÒMICA
02:15
|
|
||
Donant forma al civisme
el prohibicionisme és la norma
lleis absurdes deshonren
el sentit comú.
On tot és delicte
l'economia és lliure
les persones no importen
al regateig de la borsa.
Prendre el carrer per reivindicar
posar tanques al bosc posar portes al mar
on tothom sempre obeeix
fer botellon, vomitar, pidolar, pixar, piratejar, venta ambulant
on tothom sempre obeeix
ocupar espais buits per necessitat
tenir animals en llibertat o be criar-los per menjar.
Prendre el carrer per reivindicar
posar tanques al bosc posar portes al mar
on tothom sempre obeeix
fer botellon, vomitar, pidolar, pixar, piratejar, venta ambulant
on tothom sempre obeeix.
On les ànimes es venen
sempre al millor postor.
El mercat sol es controla
llibertat que comporta
suspensió de pagaments
i expedients de regulació
per la dignitat humana
prohibir l’explotació
de les persones per les persones
per la dignitat humana
prohibir l’explotació
dels pobles pels pobles.
|
||||
8. |
SIMPLIFICANT
01:04
|
|
||
Fart de veure els recursos mal aprofitats
recursos tirats en publicitat
luxosos costos d'alts executius
dissenys atractius
que augmenten el preu que em toca pagar.
Fart de veure empanat com em foten el pal.
Creant necessitats
que no puc ignorar
creant necessitats
a cada moment.
Suprimint les marques i les seves guerres
de competitivitat.
Simplificant el sistema
unificant els esforços
cobrint necessitats
buscant la qualitat
estalviant recursos
repartint els guanys
invertint en viure
reduint els danys.
Repartint els guanys
reduint els danys.
|
||||
9. |
CREMAR-HO TOT
02:15
|
|
||
Des de sempre he cregut que necessitava
tot això per viure
Sempre hi he cregut tant
Que ho he acabat necessitant
M’he aferrat a creure
que tot allò immòbil que m’envoltava,
era allò que jo havia de cuidar
i el que més havia de valorar
Podré viure amb aquesta llosa
sumada a la resta i segurament mai viuré
en un món on només
amb l’imprescindible pugui ser feliç
El fet d’imaginar-m’ho com una possibilitat
em fa venir ganes de
cremar-ho tot,
de trencar-ho tot
I apunto, disparo en cada moment
contra la meva integritat
|
||||
10. |
PRENEN EL CONTROL
02:51
|
|
||
Prenen el control
per mi des que neixo,
encarrilant-me cap a l’obediència absoluta
mitjançant l’aprenentatge establert.
A l’adolescència desperto i em desboco
sense tenir en compte les conseqüències.
Però aviat m’encarrilen de nou
en un camí on tot el que importa és triomfar.
Ens fa estàtues la por de les repercussions
de les nostres accions
Sóc un ignorant de mi mateix.
Faig el que d’altres decideixen que fassi,
prenen per mi les decisions
més importants de la meva vida.
M’enverinen amb medicines que ells
decideixen quan he de prendre i quan no.
No tinc ni veu ni vot
Són les normes i les compleixo
Vull sortir d’aquesta presó,
però la por a les repercussions
em colpeja de nou .
I m’asseu,
pel final dels meus temps.
|
||||
11. |
JUBILI
02:12
|
|
||
Entro al món laboral
encara adolescent
embaucat pel consum.
Sense el dret a opinar
ja sóc productiu
una moneda en curs.
No hi ha cap altra opció,
necessitat d'un sou comença el meu pròpi malson
treballar i estudiar, dia a dia és una lluita constant
viure la joventut, deixa en segon pla el meu propi futur
no hi ha cap altra opció
que deixar en segon pla el meu propi futur.
L’emancipació m’empeny de cop
a l’eterna realitat.
Entro al seu joc
compro el que he produït
deu vegades més car.
Embargat per pagar
els drets fonamentals
cada cop més collat
mentre il·luminats gasten
la meva suor i acumulen milions.
I al límit de la vida
amb el cos magullat
arriba el jubili
em toca disfrutar
de l’irònic destí
amb un peu al cementiri.
Tota una vida trencant-me l’esquena
per obtenir el que és Bàsic
em roben l'esforç
per nedar en el luxe
sense cap llei que els amenaci.
Al servei de cuatre afortunats
infinitat de vides
tenen la mateixa sort,
qui pot justificar
les regles d’aquest joc
no mereix més que la sort de la mort.
|
||||
12. |
CARTA ALS NOSTRES PARES
02:40
|
|
||
No tenim cap il·lusió
no tenim cap esperança
per això som perillosos
s'han acabat les nits tranquil·les
escoltem cada nit als telenotícies
declaracions comentaris anomenats informació objectiva
ja n'hi ha prou ara ens toca parlar a nosaltres
Som la generació dels 400€
del programes d'ocupació del treball flexible
i de la humiliació, som la generació que tanquen a escoles
intentant inculcar-nos prejudicis luxúria i mentida
som conillets provocats per antidisturbis i policies secrets
Cossos especials i agents de democràcia militaritzada
som els ferits de les marxes d'estudiants, dels caps xafats contra l'asfalt
que ens trepitgen la dignitat sota les seves botes
i els de cares matxacades a cops de puny
Morirem prematurament
morirem prematurament
morirem prematurament
Perquè no estem d'acord amb les seves lleis
som els que arrosseguem judicis durant anys
som els que cremem els seus banc i enfrontant-nos a la policia
destruïm la pau social de la indignitat
i seguim il·luminant nits fredes
embrutant parets amb consignes que no podeu entendre
Pegueu-nos tireu-nos boles de goma i gasos lacrimògens i apunteu-nos amb les vostres pistoles, o dispareu potser, seguiu profanant les nostres víctimes
No som encaputxats, ni coneguts-desconeguts
som molts i estem furiosos perquè sabem que no s'ens tindrà en compte
nomes volem que no ens critiqueu, sense entendre
que no ens apunteu, abans de veure'ns
no ens censureu, abans de que parlem, que no ens mateu
Som els vostres fills,
nets, veïns i amics,
som la societat que heu creat.
Som el resultat de generacions de indiferència, passotisme i d'apatia
Ara cremem perquè no ens cremin
i trenquem perquè no ens trenquin
Text escrit per la societat Grega.
|
If you like EQUI, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp