We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

EQUI

by EQUI

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
Benvinguts al capitalisme, on la competència portarà la riquesa i on ningú mor de fam, perquè si aquí algú mor de fam és un assassinat, premeditat i perpetrat pels terratinents del menjar. Vivim en un ordre criminal i caníbal on petites oligarquies del capital decideixen de forma legal qui ha de morir de fam. Sota la moda del ecologisme ara cremarem tones de menjar per fer agrocombustible. Com taurons tigre darrera la sang, els especuladors d'aliments detecten les seves víctimes a desenes de milers de quilòmetres i des de la borsa són capaços d'aniquilar. A l'especulador no li importa comprar terra, llavor, adob o aliment, perquè menjar no pretén, sinó fer beneficis a càrrec d'altres vides explotant als morts de fam... El joc fanàtic i egòlatra d'uns pocs és la vida o la mort de molts. La lluita no consisteix en socórrer els pobres, sinó en abolir la misèria i per fer-ho cal eradicar la usura per fer-ho cal destruir els qui la provoquen!
2.
Així si, i una mica mes tampoc passa res, bull la xarxa i crema el carrer. Si d'això en dieu violència és que encara no heu entès res. La ràbia està més que continguda i hem mantingut les formes per respecte a un sistema que hem cregut reciclable. Però mica en mica anem consolidant el rebuig en la forma i el contingut. 15 de juny, milers de persones aturant un parlament de retallades, entre escortes i helicòpters. Baixen del cel sentint-se intocables la lluita no està exempta de batalles us pagarem amb una moneda devaluada a cops d'esprai, de crits al buit. Però mica en mica anem consolidant el rebuig en la forma i el contingut. Tota una quimera que feu creure il·lustrada, basada en privilegis absurds, el carrer no espera eternament, la desobediència es transforma en acció. Avui és el dia de la ressaca infinita ens haureu torturat amb tots els mitjans. Avui és el dia de la ressaca infinita sortirem al carrer com marginats.
3.
Tot començà una matinada, on volíeu mostrar el vostre desencís amb aquesta societat Banquers, empresaris i polítics sou culpables de la nostre misèria, de la nostre precarietat. Llums blaus ens perseguien, no paràvem de córrer per la ciutat el cor s'accelerava i mica en mica ens van anar envoltant manilles quatre hòsties i cap a dins al cotxe aquesta és la seva misèria, la seva realitat. Burocràcia, judicis i advocats, mil armes que usen a la teva contra per fer-te ensorrar webs absurdes, denuncia ciutadana amb l'objectiu de fer-nos claudicar. Però el pitjor no sols recau en tu, també ens els teus amics, amigues, família i companys que deixen la seva vida habitual, per poder-te visitar. I aquesta és una nit que durarà molts anys la vostre resposta en empeny a lluitar perquè sabem que us fem mal i seguirem fins al final.
4.
PALESTINA 02:56
Llevar-nos en una casa hospitalària, acollides per gent amable, Hebron, més de cent mil habitants, vides quotidianes, somriures i mirades estranyes de petites i grans. Però de cop xoca la visió la presencia de soldats al terrats, sembla que protegeixen als nous colons que van penetrant dins la ciutat, s'instal·len al mig del barri vell amb una clara intenció: expulsar-ne mica en mica a la població. És la cara quotidiana del sionisme, emparat per un fanatisme religiós, per interessos geoestratègics, és pur colonialisme en expansió. Utilitza grans murs de formigó, tropes de xoc que hostiguen contínuament, formades en una societat civil/militar que sembla anular qualsevol sentiment de sentit comú i agermanament, per mantenir un sistema d'apartheid en una terra militaritzada. I sembla que mai en te prou, tal i com anuncia l'ultima trucada informant de l'inici dels bombardeigs a la franja de Gaza. És el motiu que trenca la calma sempre tensada i amb els vailets als carrers salta la primera pedrada. Molta gent surt de casa a presenciar el combat desigual entre joves llençant pedres i algun que d'altre còctel molotov contra un destacament de l'exercit equipat i preparat, que amb bombes de gas i potser algun altre tipus de dispar. La tensió del moment, entre el malestar del gas no permet pausa i reflexió, sols conté rabia i indignació per les noticies del bombardeig i aquella directa relació de la convivència diària entre gent senzilla que aspira a viure. El dia passa i l'endemà: mes de 200 morts a Gaza i a Cisjordania vaga general. Explicar i comprendre un conflicte pot esser complicat i sovint agosarat, però percebre una injustícia a través de l'estat d'Israel, encara que em duri la impressió de ser un ser minúscul en l'existència i en la comprensió, em sembla prou clara com per aixecar-se decididament contra aquesta clara injustícia. Arnau Manresa.
5.
Avantpassats enterrats per la dignitat sepultats, profanats, trepitjats caient en l'oblid demà perdrem el que avui ni tenim, respecte perdut al que fou batallat. Valorant un passat de lluita i de combat, trobant l'arrel que impulsa el present, sentint frustració i guardant el rancor. Dies i hores d'esforç en confrontació constant esgarrapant drets i conquerint espais, la negació com a afirmació i necessitat real de viure. Anys d'avenç i victòries urgents treien infants del treball, trobant dignitat a contracorrent. La memòria oblidada, dels drets congelats retornant al passat, reproduint normes aparentment adormides. A cops de mall, la fissura. A cops de mall, mentre somiem. A cops de mall, eixamplem-la. A cops de mall, sense cura. A cops de mall, cada cop més. A cops de mall, cega i muda. Riu avall com raiers ens arrosseguem amb escreix tinguem el puny prop de l'eina perquè la corrent trobi resistència. La corrent com la tempesta ens fa hivernar sota el setge sense oblidar coherència. A cops de mall, la fissura. A cops de mall, mentre somiem. A cops de mall, eixamplem-la . A cops de mall, sense cura. A cops de mall, cada cop més. A cops de mall, cega i muda.
6.
TARANTA 03:26
Los capataces del muelle están haciendo una romana para pesar los dineros que toditas las semanas les roban a los pobres mineros. Y a la mina no voy más consiento estar parado porque hay un capataz que conmigo la a tomado y no me deja respirar. La salud de los mineros se cambia por los metales del metal sale el dinero motivo de tantos males en este mundo embustero. Tengo un hermano más chico no quiero que sea minero que con pala i pico aunque se gana de minero nadie se pue poner rico. Dime que llevas en el carro que despacio tú caminas llevo a mi pobre hermano que un barreno en la mina le ha cogio las dos manos. Da la vida el buen minero cortando plomo del tajo mientras lleva la barrena cantando va por lo bajo qué mala suerte me espera. Textos extrets de varies tarantes (cant popular andalús)
7.
Donant forma al civisme el prohibicionisme és la norma lleis absurdes deshonren el sentit comú. On tot és delicte l'economia és lliure les persones no importen al regateig de la borsa. Prendre el carrer per reivindicar posar tanques al bosc posar portes al mar on tothom sempre obeeix fer botellon, vomitar, pidolar, pixar, piratejar, venta ambulant on tothom sempre obeeix ocupar espais buits per necessitat tenir animals en llibertat o be criar-los per menjar. Prendre el carrer per reivindicar posar tanques al bosc posar portes al mar on tothom sempre obeeix fer botellon, vomitar, pidolar, pixar, piratejar, venta ambulant on tothom sempre obeeix. On les ànimes es venen sempre al millor postor. El mercat sol es controla llibertat que comporta suspensió de pagaments i expedients de regulació per la dignitat humana prohibir l’explotació de les persones per les persones per la dignitat humana prohibir l’explotació dels pobles pels pobles.
8.
SIMPLIFICANT 01:04
Fart de veure els recursos mal aprofitats recursos tirats en publicitat luxosos costos d'alts executius dissenys atractius que augmenten el preu que em toca pagar. Fart de veure empanat com em foten el pal. Creant necessitats que no puc ignorar creant necessitats a cada moment. Suprimint les marques i les seves guerres de competitivitat. Simplificant el sistema unificant els esforços cobrint necessitats buscant la qualitat estalviant recursos repartint els guanys invertint en viure reduint els danys. Repartint els guanys reduint els danys.
9.
Des de sempre he cregut que necessitava tot això per viure Sempre hi he cregut tant Que ho he acabat necessitant M’he aferrat a creure que tot allò immòbil que m’envoltava, era allò que jo havia de cuidar i el que més havia de valorar Podré viure amb aquesta llosa sumada a la resta i segurament mai viuré en un món on només amb l’imprescindible pugui ser feliç El fet d’imaginar-m’ho com una possibilitat em fa venir ganes de cremar-ho tot, de trencar-ho tot I apunto, disparo en cada moment contra la meva integritat
10.
Prenen el control per mi des que neixo, encarrilant-me cap a l’obediència absoluta mitjançant l’aprenentatge establert. A l’adolescència desperto i em desboco sense tenir en compte les conseqüències. Però aviat m’encarrilen de nou en un camí on tot el que importa és triomfar. Ens fa estàtues la por de les repercussions de les nostres accions Sóc un ignorant de mi mateix. Faig el que d’altres decideixen que fassi, prenen per mi les decisions més importants de la meva vida. M’enverinen amb medicines que ells decideixen quan he de prendre i quan no. No tinc ni veu ni vot Són les normes i les compleixo Vull sortir d’aquesta presó, però la por a les repercussions em colpeja de nou . I m’asseu, pel final dels meus temps.
11.
JUBILI 02:12
Entro al món laboral encara adolescent embaucat pel consum. Sense el dret a opinar ja sóc productiu una moneda en curs. No hi ha cap altra opció, necessitat d'un sou comença el meu pròpi malson treballar i estudiar, dia a dia és una lluita constant viure la joventut, deixa en segon pla el meu propi futur no hi ha cap altra opció que deixar en segon pla el meu propi futur. L’emancipació m’empeny de cop a l’eterna realitat. Entro al seu joc compro el que he produït deu vegades més car. Embargat per pagar els drets fonamentals cada cop més collat mentre il·luminats gasten la meva suor i acumulen milions. I al límit de la vida amb el cos magullat arriba el jubili em toca disfrutar de l’irònic destí amb un peu al cementiri. Tota una vida trencant-me l’esquena per obtenir el que és Bàsic em roben l'esforç per nedar en el luxe sense cap llei que els amenaci. Al servei de cuatre afortunats infinitat de vides tenen la mateixa sort, qui pot justificar les regles d’aquest joc no mereix més que la sort de la mort.
12.
No tenim cap il·lusió no tenim cap esperança per això som perillosos s'han acabat les nits tranquil·les escoltem cada nit als telenotícies declaracions comentaris anomenats informació objectiva ja n'hi ha prou ara ens toca parlar a nosaltres Som la generació dels 400€ del programes d'ocupació del treball flexible i de la humiliació, som la generació que tanquen a escoles intentant inculcar-nos prejudicis luxúria i mentida som conillets provocats per antidisturbis i policies secrets Cossos especials i agents de democràcia militaritzada som els ferits de les marxes d'estudiants, dels caps xafats contra l'asfalt que ens trepitgen la dignitat sota les seves botes i els de cares matxacades a cops de puny Morirem prematurament morirem prematurament morirem prematurament Perquè no estem d'acord amb les seves lleis som els que arrosseguem judicis durant anys som els que cremem els seus banc i enfrontant-nos a la policia destruïm la pau social de la indignitat i seguim il·luminant nits fredes embrutant parets amb consignes que no podeu entendre Pegueu-nos tireu-nos boles de goma i gasos lacrimògens i apunteu-nos amb les vostres pistoles, o dispareu potser, seguiu profanant les nostres víctimes No som encaputxats, ni coneguts-desconeguts som molts i estem furiosos perquè sabem que no s'ens tindrà en compte nomes volem que no ens critiqueu, sense entendre que no ens apunteu, abans de veure'ns no ens censureu, abans de que parlem, que no ens mateu Som els vostres fills, nets, veïns i amics, som la societat que heu creat. Som el resultat de generacions de indiferència, passotisme i d'apatia Ara cremem perquè no ens cremin i trenquem perquè no ens trenquin Text escrit per la societat Grega.

credits

released May 10, 2013

XAVI PERALES: VEUS
POL GALADIES: BATERIA I COROS
FERRAN BALAGUER: BAIX, COROS I VEU PRINCIPAL A "SIMPLIFICANT"
BERNAT JORDANA: GUITARRA I COROS
ARNAU BERENGUER: GUITARRA A "TARANTA"
GRAVAT, MESCLAT I MASTERITZAT A TAPETONE STUDIO PER MARTI KAPOWSKI I BERNAT JORDANA DURANT ELS MESOS DE ABRIL I MAIG DEL 2013.

license

all rights reserved

tags

about

Equi Sabadell, Spain

contact / help

Contact Equi

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like EQUI, you may also like: